Infermera virtual.com

Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes des de la pubertat fins a la menopausa, que consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina que es reprodueix periòdicament.

El metabolisme és el procés que usa l’organisme per obtenir o produir energia per mitjà dels aliments que ingereix.

Quantitat de despesa energètica de l’organisme en situació de repòs. En l’ésser humà s’expressa com la pèrdua de calories per metre quadrat de superfície corporal i per hora. Es mesura directament o indirecta pel càlcul de la quantitat d’oxigen consumit o de biòxid de carboni alliberat.

Conjunt de microorganismes propis d'una àrea determinada, per exemple, l'intestí, la vagina, etc.

Cal distingir microbiota de microbioma, que es refereix al conjunt de microorganismes, juntament amb la seva interrelació amb el cos humà.

Organisme que no pot ésser observat si no és amb l’ajut d’una lupa o d’un microscopi, i que causa una malaltia.

Malaltia que provoca que el múscul cardíac o miocardi augmenti de mida, adquireixi un gruix anormal o es torni rígid. Pot produir-se per diverses causes.

Trastorn del miocardi que es presenta en el darrer mes de l'embaràs o en els cinc primers mesos després del part. És més freqüent en dones negres multípares, grans i mal nodrides.

Inflamació aguda del múscul cardíac. La causa principal acostuma a ser infecciosa però també pot aparèixer com a resposta a medicaments, radiacions, agents químics o físics. Pot causar miocardiopatia.

Estat de malaltia. Estudi dels efectes d’una malaltia en una població.

Mort inesperada originada per la interrupció sobtada de la funció cardíaca. No és un atac de cor.

Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.

Mortalitat fetal durant la vida intrauterina o immediatament després del naixement. Coexisteixen diverses definicions de mortalitat perinatal. Oficialment es parla dels primers set dies de vida, però alguns autors allarguen aquest període.

Inflamación de una túnica mucosa.

Substància química que indueix estupor, coma o insensibilitat al dolor. El terme es refereix normalment als opiacis o opioides, que es denominen analgèsics narcòtics.

Naturopatia. Sistema de tractament basat en aliments naturals, llum, escalfor, massatge, aire pur, exercici regular i evitació de medicaments. Els seus defensors creuen que les malalties poden ser curades pels processos naturals de l’organisme.

Conjunt de procediments diagnòstics post mortem que tenen l'objecte d'obtenir la màxima informació possible sobre les condicions patològiques de l'individu estudiat, els resultats de les actuacions terapèutiques i les causes de la mort.

Mort de teixit corporal. Té lloc quan no arriba prou sang al teixit a causa d’una lesió, una radiació o substàncies químiques. La necrosi és irreversible. Quan hi ha àrees considerables de mort tissular per una manca de subministrament de sang, l’afecció s’anomena gangrena.

Complicació clínicament important que pot aparèixer després de l’administració intravenosa d’un medi de contrast iodat i que produeix un dany en la funció renal. El seu pic màxim és tres dies després de l'administració. Les persones amb diabetis o amb insuficiència renal tenen un alt risc de patir una NIC.

Alteració morfològica o funcional del ronyó produïda per ingesta, inhalació, injecció o absorció d’un fàrmac, una substància química o un agent biològic.